lunes, 28 de diciembre de 2015

D´ARQUEOLOGIA I DE LA GUERRA CIVIL A VALENCIA

Placa ceràmica amb representació de la 
Mare de Deu dels Desemparats
Josep Vicent Lerma
Levante-EMV, 28 de diciembre de 2015

Trenta anys després de la mítica exposició "50 Anys (1936-1986). València Capital de la República", inaugurada per l'alcalde Ricard Pérez Casado en el saló columnari de la Llotja, que va arribar a albergar al seu interior tot un antic tramvia de fusta del col.leccioniste Lluciá Vanyó, l'anunci mediàtic per part dels nous responsables de la cultura municipal d'un renovat projecte commemoratiu ara del LXXX Aniversari de la capitalitat valenciana de la Segona República espanyola, amb el recoltzament acadèmic de la Universitat Literària (UV), ens ha esperonat a centrar el focus del nostre pensament al voltant de les poc conegudes troballes arqueològiques que es van produir en la nostra ciutat en aquells terribles anys amb motiu de les obres de construcció de refugis antiaeris per a protegir a la població civil dels bombardejos de l'Aviació Legionària italiana o de murs de resguard de monuments com ara la coneguda porta romànica de la Seu.

Al marge de la genial ficció novel·lada de Vicente Muñoz Puelles "Notícia de la Dama del Sarcòfag" de l'any 2008, en el que s'especulava sobre un bombardeig feixista que va poder haver tret a la llum un imaginari sarcòfag de marbre a la plaça de l'Almoyna contenint el cos embalsamat d'una donzella romana, transsumpte del relat del florentí Fonte del descobert en la Roma de 1485, corromput a l'instant com per art d'encantament davant de la mirada del propi cap del govern republicà Largo Caballero i al que ja varem dedicar en aquestes mateixes pàgines el nostre article d'opinió “El sarcófago de la dama” (Levante-EMV, 31-07-2011), el ben cert va ser que entre els centenars de refugis subterranis bastits per aquells atziacs anys al “Cap i Casal”, en l'excavació del subsòl del del carrer de Serrans van ser trobades tres monedes romanes de bronze pertanyents respectivament al "municipium" calagurrità (Calahorra, La Rioja) i als emperadors Tiberi i Domicià.

En l'emplaçat entre el Palau de la Generalitat i l'antiga Casa de la Ciutat igualment es van descobrir altres tres monedes corresponents a l'emperador Marc Aureli, a la pròpia urbs de Valentia i a un as de la gens Iunia, amb cap del déu Janus en l'anvers i proa de nau en el revers.

En aquest mateix ordre de coses, en un altre refugi buidat en els terrenys de l'antic convent de Santa Caterina de Sena, disbaratadament traslladat pedra a pedra a Orriols a principis de la dècada dels 70 per a donar pas a un conegut centre comercial, les obres de defensa passiva van posar al descobert unes quantes sepultures, de les que van poder ser estudiades per Nicolau Primitiu almenys tres que fil per randa “tenían forma atautada, conformada por una pequeña pared de 32 centímetros de profundidad y 16 de grosor. Los esqueletos estaban en posición decúbito supina, con los pies orientados sensiblemente al Este, un poco hacia el Norte, sin ningún mobiliario…. cubiertas por losas delgadas y groseras de caliza, excepto una que tenía rodeno" i que avui sabem pertanyien amb total certesa tipològica al cementeri hebreu medieval del "Fossar dels Jueus".

Pel que fa als refugis de l´Eixample, a les rases dels dos de la Gran Via de Germanies i Marqués del Túria tan sols van aflorar sorres, argiles i graves estèrils, però en canvi a l'instal·lat en la de Ramón y Cajal, a l'alçada del carrer de Sant Vicent a quasi quatre metres de fondaria es va trobar un menut bust de bronze de 6,5 cms d'alt, figurant un cap barbut amb un pentinat punxegut, que segons el doctor Luís Gozalbo Paris podria identificar-se iconogràficament com una representació de Júpiter Siríac.

Finalment no podem finalitzar aquesta succinta revisió de l'arqueologia de la València republicana, de la II República Espanyola diem, sense recordar els treballs de fonamentació del mur defensiu de la vella Porta del Palau a la nostra Seu portats a cap l'any 1938, un dels pitjors anys Guerra Civil, donats a conéixer pel reputat numismàtic valencià Felipe Mateu i Llopis, en el curs dels quals entre altres materials arqueològics antics, mereix destacar-se la troballa d'un fragment de placa ceràmica sense esmaltar, impresa a motle, que contenia una imatge sobre permòdol de la Mare de Déu, als peus de la qual apareix el bou alat símbol de l'evangelista sant Lluc, de la que es conserva la part baixa del mantell, datable al segle XV pel suggeridor filacteri lateral en caràcters gòtics "...DEU DISOLATORUM".

Tot això i a manera de corol·lari ens remeteix certament, a la llum de les troballes arqueològiques contemporànies exhumades a la intervenció del pàrquing del carrer de l'Hospital, a l'existència en aquesta zona del raval de Velluters de l´obrador d'un anònim ceramista medieval valencià, especialitzat en una pràcticament desconeguda fins ara manufactura de mig relleus i imatges de culte emmotllades en fang, d'acord amb un "Know How" terrisser la filiació tecnològica del qual podria trobar-se entre coneguts mestres com Antoni Claperós i les seues escultures de terra cuita per a les Seus de Barcelona (1414-1454) i Girona (1458) o en mig relleus com el de la Verge amb l´Infant procedent de Cellers (Lleida) del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.